BMG o la Gloriosa Esquadra

BM Granollers-Altea: Contracrònica

Ahir, mentre determinats intel·lectuals granollerins s'emborratxàven en un conegut local progre, altres intel·lectuals granollerins -entre els quals hi havia el qui escriu aquestes línies- s'emborratxàven de bon handbol i pitjor vi a l'Olímpic de Granollers.

Context:

Un Palau Olímpic més relatiu que mai (buit com sempre, sorollós com mai). Els pocs que hi ha, criden com un exèrcit de trolls embriacs. Són un exèrcit de trolls embriacs. Alguns criden autèntiques barbaritats. En Joan Requena, per qui des d'aquí volem demanar algun tipus de reconeixement institucional, s'els mira amb emoció paternal. Sap que la seva obra civil té uns digníssims hereus. Després de la preceptiva presentació dels equips i la no menys preceptiva primera ràfega d'improperis, en la qual cadascú escull el millor del seu repertori per impresionar els jugadors visitants, comença el partit.

Partit:

Un passeig, tot i que l'entrada d'Atila a Roma potser seria una imatge més adequada. La pista queda ràpidament sembrada dels metafòrics cadàvers dels jugadors visitants. Victòria sense paliatius, el públic embogeix. Joan Requena -ulls injectats en sang- s'acarnissa amb les despulles de l'entrenador rival, Javier Cabanas. Sona de fons una marxa militar prussiana mentre Carlos Viver enfila l'enèssim contraatac.

Post-partit:

Salutacions i rengraciaments dels jugadors cap a l'exigua però sorollosa afició, que comença a abandonar el pavelló amb certa dificultat. Dos cavalls de tir arrosseguen els cossos dels jugadors de l'Altea cap al vestuari, on, és de suposar, es lleparan les estremidores ferides que els hi han inflingit a l'autoestima. Càntics desfinats de victòria es perden en la llunyania. Vae victis, sentencia el cronista.

el de la 13, puta Barça i puta TV3