El Valle de los Caídos, una experiència pionera en el turisme d'aventura?

A aquestes altures, és poc més que un recurs rastrero i un guinyo populista fer referència a aquest temple del saber que és Libertad Digital. N'ha fet escarni tothom, i fins i tot aquells que fa un temps sentiem que el cor s'ens desbocava dins el pit quan ens assebentàvem de la publicació d'algun nou article, ara n'hem descuidat el seguiment i ja ni llegim els sermons de l'inmortal Federico Jiménez Losantos. Tal és l'exacrable poder de la rutina. Però com molt bé escrivia Antonio David en els seus diaris personals, el destí és una força bruta, i jo, avui, havia de retornar a la meva segona casa per poder llegir el text que m'havia preparat l'inefable Pío Moa, per més referències un membre fundador dels GRAPO acusat d'haver matat a un policia a martellades (tot i que, es clar, ell ho nega). De fet, l'amic Moa, ja no és marxista-leninista, ara és liberal, que és com extranyament els agrada fer-se dir als feixistes en aquest país. Per qui no conegui aquest intelectual de llarga trajectòria (de l'extrema esquerra a l'extrema dreta) convé començar explicant que té certa obsessió per la Guerra Civil. S'ha proposat desmuntar les mentides que l'esquerra va construïr entorn del conflicte durant els quaranta anys de brutal dictadura del proletariat que van seguir la ignominiosa victoria de l'aliança entre stalinisme i separatisme l'any 39. El cas és que avui personalment crec que s'ha superat a si mateix i ens ha obsequiat amb el millor text que li he llegit, tant pel subtil sentit de l'humor de què fa gala com pel que hi ha de reveladorament trencador en les seves asseveracions històriques.

En contra del que s'havia cregut fins ara (que, a més de ser una horterada, havia estat construït amb mà d'obra esclava), Moa ens explica que el Valle de los Caídos va ser en realitat una experiència pionera en el camp del turisme d'aventura. Un lloc on els presoners (acusats tots ells dels més grans crims, tipus ser del PSOE) tenien l'oportunitat de treballar (esbargir-se) a l'aire lliure, en un ambient jove i distès i, sobretot, amb possibilitats d'ascendir ràpidament (la dinamita podia fer que l'ascens fos fulgurant). L'autor es dedica a desmuntar les mentides amb que el PRISOE i alguns dels seus aliats (el conegut rotatiu filo-comunista Abc i la portaveu de cultura del Partit Popular) intenten ocultar les seves intencions reals: desmembrar España i regalar-la al triumvirat Carod-Otegui-De Juana Chaos. El més interessant del text però, és descobrir que aquest exemple únic del nacionalcatolicisme arquitectònic, que va portar fins a cotes superlatives les característiques bàsiques de l'estil (devoció guerrera, formigó i mal gust), no era el que crèiem que era. Alguns demagogs han volgut ocultar la voluntat de reconciliació entre espanyols que va menar Franco a idear, dissenyar i construir (tot sol, sense ajuda) el Valle de los Caídos i han pretès apuntar altres motius. Són de tots coneguts i han estat àmpliament documentats els esforços del Generalíssim en favor de la reconciliació i el perdó entre espanyols durant els anys de postguerra. Per tant, no tenim motius per creure que, quan s'aixecà el templo grandioso de los caídos por Dios y por la Patria el Generalíssim no comptés entre els héroes y mártires de la cruzada als rojillos (pocs) que van palmar al bàndol que no era el bo. O almenys això és el que creiem des de la redacció d'aquest humil blog.

el de la 13, por el Imperio y hacia Dios