Amor i desamor en l'estructura social

Ahir vaig acabar considerablement alcoholitzat en un conegut local de la nit granollerina. Això en si, històricament, és irrellevant. El que no és tan irrellevant ni històrica ni sociològicament, és el fet que asseguts a la taula amb mi hi hagués en M i la M. I aquesta rellevància tenia una doble naturalesa: per una banda era important pel simple fet que fossin allà, junts quan ja no són parella, però per altra banda, la seva condició de no-parella, té també un interès que va més enllà de la seva relació personal. En M i la M éren -quan ho éren- una parella amb una particularitat: junts tenien un significat històric, i això és força excepcional. No totes les parelles poden dir que en la seva història hi ha una part d'Història.

En M és l'enèssim vàstag d'una família que a la meva ciutat ha estat una institució durant més d'un segle, tot i que -en M no ho amaga- la família en qüestió està sumida en una certa decadència. Deixem-ho aquí, tampoc té un particular interès el nom en concret. La qüestió central és retenir el fet que en M forma part d'alguna cosa similar a una aristocràcia crepuscular. La M, en canvi, forma part d'una nova oligarquia puixant, filla de la transició i generosament alimentada per la voluptuosa teta de la socialdemocràcia local. I és en aquest context de trajectòries familiars que es creuen on neix el nostre històricament significatiu amor. En M i la M representaven sense voler-ho una mena de versió granolleitgina del Gattopardo: "Cal que alguna cosa canvii perquè tot segueixi igual". La nova i la vella aristocràcia juntes al catre. I que consti que ho dic amb amor, tot i que jo sóc un pelacanyes i un sobrevingut.

Però sempre hi ha d'haver gent, com en M i la M, que vol portar la contrària a la Història i pretén defugir llurs designis. Indefectiblement, amb la notable excepció del Castro a Cuba, a la llarga s'estavellen. Allà ells. Jo només penso que, en un món on les coses cada cop tenen menys sentit, no calia desendreçar allò que ja estava bé. O almenys això va ser el que vaig pensar ahir mentre tornava a casa i el carrer s'em movia sota els peus.

el de la 13, per un enfoc històrico-dialèctic de les relacions interpersonals