Un heroi pel nou proletariat discontinu del sector serveis
Ahir va ser per mi una jornada heroica. L'heroïcitat -l'autèntica heroïcitat- detesta el càlcul i exigeix sacrifici i, per desgràcia, una educació fatalment petitburgesa ha fet de mi un caràcter dòcil, exasperantment calculador i poc donat al sacrifici gratuït. Conservo una moral de rebotiga: les apostes arriscades m'escandalitzen i mai li he acabat de trobar al gràcia al Quixot. Els plantejaments revolucionaris m'atreuen, però en un sentit estrictament estètic. De natural sóc covard i políticament conservador, a molt estirar socialdemòcrata. Què hi farem.
Paradoxalment, tota la meva activitat creativa és una constant rebel·lió contra aquestes tendències. Com aquell que decideix abandonar el camí marcat però que, al mateix temps, el continua prenent com a referència, jo construeixo la meva imatge com a negació d'allò que podríem anomenar el meu "caràcter natural". Les meves postures són, per tant, essencialment reactives i la meva agressivitat, una impostura.
Tota aquesta llarga introducció no té altre objectiu que que fer entendre als meus estimats lectors l'esforç titànic que va suposar per mi, un gregari exemplar, enviar d'una puta vegada a la merda al mandril del meu jefe.
Amb els més negres desitjos per a ell i la seva estirp.
el de la 13, per la reintroducció del ludisme
posted by el de la 13 at 7:12 PM
10 Comments:
Felicitats. Ja només et falta comprar-te una samarreta on posi Malcolm X o CCCP. Sempre és difícil fer el primer pas.
o "the ramones" també
El siguiente paso es alzar las manos al cielo y rezar a los dioses sempiternos que siempre existen.
qué curioso, el mismo día unos se hacen camarero, otros se deshacen...
la teva prosa m'emociona i em provoca uns calfreds q la lírica més treballada mai m'ha produit.
em sento turbat, colpit per la teva fina ironia entre l'allen (woody, esclar) més inteligent i el sarcasme d'en barragan.
satisfet?
ale, ara em puc tirar 3 setmanes més sense entrar en aquesta pàgina tan plena d lletres (q consti q m'ho he llegit casi tot, eh?)
Para cuando la revitalizacion del PRR, derechistas con mono de currante y bocata grasiento, vasos sanguineos llenos de burdeos-petitburges, lideres de masas (cualquier masa), chicciolina (o como coño se escriba) y demas menestra de verduras politicas. Eh? Para cuando?
Menos charla y mas queaceres coño!
I. Hirszowictz i tal i tal
ejem... ets un "bitxo" ben curiós, nano
Hola, company!
Has deixat una qüestió al meu blog referent a un fòrum de patatabrava.com, i lamento haver-te de decebre: no sé de què em parles.
Tanmateix pots seguir visitant-me si ho desitges, jo faré el mateix a mida que vagis publicant.
felicitats.
Personalment, partint de la meva faceta d'ingenu empatic papistic.
Trobo molt acurat el text, encara que deprimentment curt, el segon paragraf, doncs, em permet identificarmhi. Excepte en la impostura.
Opino que la impostura apareix al llarg de mantenir rebelions o contrarietats estetiques massa temps, per impossibles o per incompreses..
No entrare en les anecdotes que han escrits algun ansies de poder.
com hi gent qe diuen tenir una imatge i la venen perfumada alhora que ninfamien d-altres, en un intent buit per suplir les seves mancances en la seva actitud orgullosa i ressentida.
rememorant el padre Brown, un astut cura cherstertonia @ conozco los diablos de las personas, pq yo tambien @
I per acabar ,reivindico, miquel marti pol.
*Si dic Andorra, dic
tot el que me-n separa*
(suposo q auras pogut deduir q ami el teclat tb em falla i no poso accents i simbols tamb'e arbitraris)
en fi , love and respect
..a l'amic contemporani desconegut webmaster d'aqest recinte espiritual: espero no haver estat massa intrusiu amb le comentari excessivament desvinculat de les teves rutines enxarxades..
a estat pel pronto descriure.. en fi
love & respect & build your way .
Publica un comentari
<< Home