El de la 13 dirigí unes emotives paraules als seus feligresos

...i jo a baix aplastat moribund

en un moment així pots contar què es pot dir

baixeu totes aquí veniu totes a mi

que és que abans de morir

escolteu que us vull dir

Torno a emigrar, cabretes, en busca d'unes incertes garrofes. La meva condició de pària del mercat laboral m'obliga de nou a desatendre el meu ramat per un període indeterminat de temps. Tal vegada molt de temps. Ja no conservo esperances de trobar-vos reunits encara al meu retorn. Bé sabeu que he estat un pare sever però amorós. Si mai us he insultat fustigat maltractat bé sabeu que vaig fer-ho perquè us mantinguéssiu vora meu, en el camí recte. Sé que quan jo falti, sabreu guardar-vos d'avergonyir la meva memòria. O almenys així ho espero.

Aneu, marxeu, no vull plors al meu funeral

el de la 13, i mentre callava per darrera volta, dels ulls li penjaven unes llàgrimes grosses com punys closos