Pròleg a l'horror viscut

No hi ha glòria per als supervivents, però com el seu nom indica, com a mínim han sobreviscut, que tampoc és poca cosa. Torno del meu periple pel mediterrani decididament vençut, amb el cap un xic més baix i amb la mirada absent dels qui han estat més enllà dels confins de la cordura. He presenciat l'horror en quasi totes les seves formes i dubto que res pugui tornar a ser com abans del 17 de Juny d'aquest negríssim 2005, el dia en què deixí la catalana terra per anar a la recerca de no sé ben bé què. El botí obtingut: una concatenació de doloroses derrotes que han acabat reduïnt-me a la llastimosa condició en la que ara em trobo. Les forces em flaquegen, però l'esperança de poder escriure una presó de paraules per als fantasmes que em turmenten m'anima a compartir amb vosaltres, oh estimats lectors, alguns dels angoixosos malsons que m'ha tocat viure. La vida és tan breu i el dolor tan intens...

el de la 13 o el modern Eneas, a typical mediterranean loser