Meme (i II)

He descobert el significat del neologisme meme. L'ipsissimus, que malgrat la seva -diguem-ho així- irregular trajectòria acadèmica, és força més intel·ligent que un servidor, m'en va fer una magnífica explicació plena de tecnicismes i refinaments. En adonar-se que no havia entès res va repetir l'explicació eliminant, en la mesura del possible, tecnicismes i paraules de més de tres síl·labes. Finalment en va fer un croquis.

Ara que ja disposo del background teòric necessari per respondre memes, el lletradesequilibrat i poliguardonat Antoni Ibàñez (recent vencedor de la IX Cursa de Karts Memorial Gabriel Ferrater) ha tingut l'encert de llençar-me un nou repte. La veritat és que la part literària del meme ja la vaig respondre fa alguns dies, així que no hi tornaré, però el públic està frisós per conèixer els meus gustos musicals i no tinc intenció de decebre'l.

A l’atzar, deu àlbums de la meva col·lecció:

CCCP fedeli alla linea, Live in Pankow
Marillion, Misplaced childhood
Rosendo, La tortuga
Frank Zappa, Strictly comercial
Joaquín Sabina, El hombre del traje gris
Fabrizio de André, Da Genova
Extremoduro, Iros todos a tomor por culo
The Clash, London Calling
Kiko Veneno, Échate un cantecito
Camarón de la Isla, París 1981

Discos que em fa vergonya trobar buscant la resposta al punt anterior:

Un de la Niña Pastori, però juro que no el vaig comprar jo, Las mejores canciones de amor de todos los tiempos, que desconec com ha arribat fins a la meva prestatgeria, i Windows 95, de Microsoft. N'hi ha molts més, però no voldria avorrir la concurrència amb errors personals, apostes fallides i regals desafortunats.

Quantitat total de música baixada al meu ordinador:

No sé, unes 50 o 60 cançons. Crec en la pirateria i les descàrregues il·legals, però no les practico amb molta assiduïtat per dificultats tècniques.

L’últim cd que he comprat:

Ovidi Montllor, A l'Olympia. Sempre descobreixo als grans genis un cop ja s'han mort: Ovidi Montllor, Fabrizio de André, Frank Zappa, Joan Manuel Serrat...

L’última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post:

En la selva, Juan Perro

Cançons que escolto molt i que signifiquen molt per a mi:

Wish you were here, Pink Floyd
Mio fratello è figlio unico, de Rino Gaetano
Superheroes de barrio, Kiko Veneno
Jimmy Jazz i/o London Calling, The Clash
Añoro, de l'Albert Pla, però servirien gairebé totes
Qualsevol cançó del 19 días i 500 noches del Sabina, però de fet, qualsevol del Sabina
Babe I'm gonna leave you, Led Zeppelin
Va com va, ja sigui en la versió original de l'Ovidi o en la versió punk dels Inadaptats (tal vegada l'única cosa bona que hagin fet en tota la seva prescindible trajectòria)
Listos para la reconversión, Rosendo

N'hi ha més i n'hi ha que quedaríen més cool, però m'estic cansant de fer llistetes.

Cinc persones a qui vulguis passar aquest meme:

A la Nat, malgrat el seu disseny en rosa pàlid i les odioses fotos amb el seu home. A més em farà aquest meme i el dels llibres, per listilla. A ningú més, ja és hora que algú aturi aquesta bogería.